El món és un camp gegant.

Tant se val si no és rectangular. O si fa pujada. O si l’hem de pintar. Hi haurà una, dues o cap porteria. També es podrà jugar amb cistelles, papereres, parets i altres elements.

Juguem tots. I tots som tots.

L’equipament obligatori són les ganes de jugar, de somiar, el respecte i el bon humor. Junts som un equipàs.

Els dos equips en seran un.

No juguem contra ningú, juguem amb els altres, al seu costat. Sense violència i sense por. Si el rival cau, l’ajudem a aixecar-se. Si falla, l’animem. I si marca el felicitem.

Tant se val el resultat.

Si ens ho passem bé, guanyem. Si aprenem, guanyem. A la marginació, a la injustícia, a la tristesa. I guanyem, sobretot, el nostre dret a ser nens.

La pilota podrà ser de cuir, plàstic, paper...

O qualsevol altra cosa que ens puguem imaginar.

Es podrà tocar la pilota amb els peus, les mans, la crossa, la cadira…

o allò que a cadascú li calgui per jugar.

Una malaltia no ens podrà apartar de l’equip.

Farem pinya i amb l’equip al nostre costat tindrem més força i més il·lusió.

Amb el bullying no hi juguem.

Juguem amb respecte, empatia i convivència per estar més units.

Abans que refugiats som nenes i nens.

Jugant podem oblidar els problemes i tornar-nos a sentir nenes i nens.

Som àrbitres de les nostres vides.

Decidim ser positius, valents i optimistes. I per a aconseguir-ho, decidim jugar sempre.

Aquestes regles no valen només per jugar.

També serveixen a casa, al carrer, a l’escola i a la vida. Sempre.