Aquella nit d’un 29 de novembre, al Gimnàs Solé
Convocats per un minúscul anunci publicat pel jove suís Hans Gamper a Los Deportes el 22 d’octubre de 1899, un altre suís -Walter Wild-, un italosuís -Otto Künzli-, dos barcelonins de pares anglesos -John i William Parsons-, un alemany -Otto Maier-, un aragonès -Enrique Ducay- i els catalans Lluís d’Ossó, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet i Bartomeu Terrades es van trobar la nit del 29 de novembre d’aquell any, entre les nou i les onze, al Gimnàs Solé, situat a la cantonada dels carrers Pintor Fortuny i Montjuïc del Carme de Barcelona. Exactament va ser a la sala d’armes on donava classes el mestre d’esgrima Ferruchio Girowich. També hi van assistir els periodistes Albert Serra, de La Vanguardia; Carlos Ossorio, de El Noticiero Universal; Josep Elias Juncosa, de La Veu de Catalunya i Narcís Masferrer, de Los Deportes. Aquella nit es va fundar el FC Barcelona.
Gamper no va ser triat president, tot i ser el gran impulsor del Club, perquè no arribava a la majoria d’edat: tenia 22 anys i en aquell moment estava establerta als 23. Es va conformar amb una vocalia i amb la capitania de l'equip. La presidència va recaure en el suís Walter Wild, Lluís d’Ossó va ser escollit secretari i Bartomeu Terrades, tresorer. Es va triar també el nom del club, Foot-ball Club Barcelona, però no els colors. Aquesta decisió es va ajornar per a la següent reunió.
Francesc Solé
El propietari del Gimnàs Solé, Francesc Solé, va ser una figura clau per a la constitució del FC Barcelona. El seu gimnàs i la redacció de Los Deportes es trobaven en el número 5 del carrer de Montjuïc del Carme (cantonada Pintor Fortuny, al costat de la Rambla dels Estudis), la qual cosa va facilitar molt la tasca de Gamper, que va poder trobar una via per a fer proselitisme (l’anunci a la revista) i, alhora, una seu per a la fundació del FC Barcelona. En el moment que el FC Barcelona es va fundar, just a la sala del costat, Solé donava classes d’esgrima als socis del seu gimnàs. El futbol no era el seu esport preferit, però a ell el satisfeia poder ajudar aquell animós suís anomenat Joan Gamper.
Abans de parlar amb l’amo del Gimnàs Solé, Gamper ho va fer amb el propietari del Gimnàs Tolosa, el professor Vila, que no va voler participar en la fundació d’un club en el qual participessin jugadors de totes les nacionalitats. La seva idea era formar-ne un integrat només per catalans. De fet, va fundar el Català FC, que va ser durant els primers anys del segle XX un dels principals rivals del FC Barcelona.
Gamper volia una entitat oberta a tothom, sense tenir en compte la procedència de les persones. Es va imaginar un club integrador en què tothom pogués dir-hi la seva, una societat democràtica, regida lliurement pels seus associats. A partir de l’any 1908, agraït amb el país que l’havia acollit, Catalunya, no va dubtar a donar al FC Barcelona un sentit que el marcarà universalment: el compromís amb la catalanitat.