Sergi Pàmies guanya el X Premi Vázquez Montalbán en categoria de periodisme esportiu

El jurat considera que “al llarg dels anys, i a través de la literatura i el periodisme, Pàmies ha sabut interpretar el llegat de Vázquez Montalbán”, a més de “preservar la seva herència intel·lectual i l’exercici d’un periodisme crític, profund i transversal”

El jurat del Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán, en la categoria de periodisme esportiu, ha decidit atorgar el guardó de la seva X edició a Sergi Pàmies. El jurat considera que “al llarg dels anys, i a través de la literatura i el periodisme, Pàmies ha sabut interpretar el llegat de Vázquez Montalbán”, a més de “preservar la seva herència intel·lectual i l’exercici d’un periodisme crític, profund i transversal”.

La categoria de periodisme esportiu d’aquest premi està convocada per la Fundació FC Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, i la seva entrega es durà a terme durant el 2014. El jurat d’aquesta edició ha estat format per Sandro Rosell, Ramon Pont, Ramon Cierco, Carles Vilarrubí, Josep Cortada, Mònica Terribas, Joaquim Maria Puyal, Borja de Riquer, Jordi Basté, Josep Maria Solé i Sabaté, Anton M. Espadaler, Jaume Pujol-Galceran, Ramon Besa, Santiago Segurola i Xavier Folch.

Pàmies, escriptor, periodista i analista

Nascut a París el 1960, Sergi Pàmies Bertran és autor de nombrosos llibres, contes i novel·les i un dels analistes més reputats de la premsa del nostre país. Des del diari La Vanguardia i altres mitjans rellevants, Pàmies ha fidelitzat els seus textos amb els valors cívics i l’actitud vital que Vázquez Montalbán va introduir a la seva obra.

Pàmies és fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo. A més de la seva producció com a narrador en llengua catalana, destaca com a traductor d’obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Fréderic Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac.

El 1986 va escriure el seu primer llibre de contes, T’hauria de caure la cara de vergonya, i el van seguir Infecció (1987), La gran novel·la sobre Barcelona (1997), L’últim llibre de Sergi Pàmies (2000), Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006), La bicicleta estàtica (2010) i Cançons d’amor i de pluja (2013), tots editats per Quaderns Crema. Com a novel·lista, destaquen les seves obres La primera pedra (1990), L’instint (1992) i Sentimental (1995).

Sergi Pàmies ha rebut importants premis per la seva tasca d’escriptor, com Ícaro, el Prudenci Bertrana, el premi de la Crítica Serra d’Or, el premi Ciutat de Barcelona, el Lletra d’Or i el premi Maria Àngels Anglada.