Presentació dels dos estudis sobre els menors migrants sense referents adults al Col·legi de Periodistes.

La Fundació FC Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han presentat aquest estudi, el qual es complementa amb un altre de la Universitat de Girona sobre el context actual d’aquest col·lectiu

A causa de la situació d’estigmatització que viuen sovint els joves migrants sense referents adults a Catalunya i a la resta de l’Estat, la Fundació FC Barcelona ha promogut dos estudis per sensibilitzar la societat sobre aquesta greu problemàtica, denunciant la creació d’una imatge molt negativa a través d’alguns mitjans de comunicació i de les xarxes socials, i també donant dades reals sobre la situació d’aquest col·lectiu al nostre país.

Per aquest motiu s’ha treballat conjuntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya per donar a conèixer el tractament informatiu que rep el col·lectiu de joves migrants sense referents familiars en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Mitjançant aquest estudi sobre la joventut migrada a Catalunya també es pretén exposar la influència que els mitjans de comunicació poden arribar a tenir com a creadors i propagadors de discursos narratius. És determinant la utilització de determinats elements semàntics en la construcció dels discursos, que, finalment, determina el rebuig o l'acolliment, l'exclusió o la integració, una dicotomia producte de la creixent polarització ideològica que es viu a la societat. Al mateix temps, l'informe presenta un seguit de recomanacions per millorar la cobertura mediàtica en relació amb els Menors Estrangers No Acompanyats.

D’altra banda, per contextualitzar la situació d’aquest col·lectiu s’ha encarregat a la Universitat de Girona un altre estudi coordinat per la Dra. Carme Montserrat, en què destaquen algunes dades com quina ha estat l’evolució de les arribades en els darrers anys, que la major part tenen entre 15 i 16 anys i són nois, i el Marroc és el primer país d’origen d’aquests nois (consulta l'estudi de la Universitat de Girona en aquest enllaç) D’altra banda, l’informe també tracta dades com la satisfacció o l’estat emocional d’aquests joves, on la majoria es mostren molt esperançats amb la seva nova vida i també dades sobre aspectes psicosocials com que el 93% dels joves no tenen cap requeriment policial ni judicial o que el 87% afirma no haver consumit mai cap substancia tòxica (excepte tabac). 

L'acte de presentació, que s’ha celebrat a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes, ha comptat amb la presència del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, la Dra. Marta Segú, directora general de la Fundació FC Barcelona, i la Dra. Carme Montserrat, cap del Grup de recerca en infància, joventut i comunitat de l’Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona, així com dos joves migrants sense referents familiars que han explicat el seu testimoni al costat de la Ilene Glasser, coordinadora de Projectes d’Inserció de la Fundació Diagrama. Els autors de l’estudi, Sònia Cormenzana i Joan Palomés, ambdós membres del Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya, han presentat les conclusions de l’informe del Col·legi i la Dra. Carme Montserrat les de l’informe de la UdG. També ha comptat amb la presència del director de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció de la Generalitat de Catalunya, Carles Segura.

Una de les principals conclusions de l'estudi desvela i alerta sobre com es construeix el discurs d'odi i d'estigmatització d'aquest col·lectiu, des de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, per part d'alguns moviments d'extrema dreta. Al mateix temps, l'informe exposa com pràcticament tots els mitjans utilitzen l'acrònim MENA (mena, menas o menes), que és present tant en el cos dels articles (52,6%) com en els titulars (25,9%) de les notícies analitzades. Cal tenir en compte, però, que la intencionalitat, el sentit i la connotació varien segons el biaix ideològic del mitjà.

L'estudi aporta altres conclusions especialment rellevants, com ara que la invisibilitat és una constant en la majoria dels articles estudiats, no s'escolta la veu dels menors i els joves, ni es recullen els seus interessos ni preocupacions. També exposa que el tractament de la immigració infantil desproveït de context pot conduir a una simplificació del fenomen per part de l'opinió pública. Es troben a faltar referències sobre els seus trets culturals, les regions de les quals provenen, els motius socioeconòmics, el pes de la tradició, els com, els perquès i les causes.

Al mateix temps l'estudi adverteix de com les xarxes són un canal d'expressió de l'opinió sense cap mena de filtre. Així mateix, l'informe assenyala que tot i els esforços d'alguns mitjans i periodistes sensibilitzats, és molt difícil sortir del marc immigrant = problema. Malauradament, les condicions de les redaccions no hi ajuden. Finalment l'estudi acaba plantejant la gran pregunta: Quina responsabilitat social té el periodisme en el desenvolupament d'una societat lliure i democràtica?

Consulta l'estudi en aquest enllaç

Per iniciar aquest estudi s'han fet determinades cerques entre els anys 2017 –durant aquest any es produeix un augment exponencial de l'arribada dels menors i joves respecte a l'any anterior i març de l'any 2021. S'han extret 323 textos corresponents a un ampli ventall de mitjans generalistes (en català i castellà) i d'àmbit comarcal. L'informe ha analitzat 323 textos d'un ampli ventall de mitjans generalistes i d'àmbit comarcal, en català i castellà, i un total de vuitanta fotografies.

Amb aquestes notícies s'ha creat una base de dades amb diverses classificacions (data, enllaç de l'article, titular, capçalera, secció, gènere, presència del terme "mena" i enfocament). La darrera classificació, la d'enfocament, respon a la creació de deu marcs conceptuals que envolten la temàtica. A cadascuna de les notícies se li han assignat un, dos o més d'aquests atributs després de la seva lectura.

Des del 2019, la Fundació FC Barcelona implementa diferents estratègies tant en l’àmbit europeu (amb suport de la UEFA Foundation i de la Unió Europea) com a Catalunya, on els esforços se centren a promoure les competències d’ocupabilitat de la joventut migrada sense referents familiars. 

A Catalunya, per exemple, es col·labora amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya i s’han realitzat diferents accions pilot amb el suport de les entitats socials que acullen aquests joves per aconseguir que més de 800 joves migrants millorin les seves habilitats per relacionar-se amb l’entorn, adquireixin vincles que millorin la seva inclusió i hàbits saludables, combatin conductes de risc i estiguin més preparats per accedir al món laboral. 

En aquest sentit, el projecte d’Ocupabilitat de la Fundació FC Barcelona col·labora aquesta temporada amb els diferents agents locals i municipals, i les entitats socials per dur a terme una intervenció socioesportiva amb: Ajuntament de Reus (F. Diagrama, Eduvic, Intress); Ajuntament de Mataró (F. Diagrama, EUCO, Centre Prevenció, Pere Tarrés); Ajuntament de Molins de Rei (Fundació Diagrama i centre d’acollida), Vallvidrera (centre d’acollida) i  Ajuntament de l’Ametlla de Mar (Fundació Diagrama).

També s’han dut a terme col·laboracions i sinergies amb agents clau del sector privat per potenciar altres accions dirigides a promoure la inserció laboral d’aquest col·lectiu com: Fundació Climent Guitart,  CEAC,  CETT i Fundació Coca-Cola.