La voluntat de superació de l’Ibrahim

"Gràcies a ‘FutbolNet’ m’he integrat totalment en la societat italiana. Jugar amb ells m’ha servit per conèixer-los millor i per poder expressar-me sense dificultat”.

 

Text: Josep Giralt

Foto: Jordi Valero

 

Ibrahim és un jove guineà de 17 anys. Fa un any i set mesos que va arribar a Itàlia i ja s’expressa en un italià pràcticament perfecte. Forma part dels beneficiaris de la contrapart Cooperativa Prospettiva, localitzada a Catània, al districte de Sant Giovanni Galermo. És una cooperativa social establerta el 1981 i que tradicionalment treballa amb persones en situació de vulnerabilitat.

 

"Ha sabut gestionar el seu passat adaptant-lo a un present que ell domina amb determinació."

 

La taxa d’alfabetització de Guinea és una de les més baixes del món. Segons estimacions del 2012 només el 29,5% dels adults saben llegir i escriure. L’educació primària és obligatòria des de fa vuit anys, però la majoria dels nens no assisteixen a classe. Ibrahim podria ser  ‘El Príncep Valent en els dies del Rei Artur’ de Guinea. El més admirable és que mai va acceptar el que és habitual com a cosa natural. Ha sabut gestionar el seu passat adaptant-lo a un present que ell domina amb determinació.

 

Guinea és un país molt ric en minerals, incloent-hi bauxita, diamants, or i alumini. La seva economia depèn de l’agricultura i de l’extracció minera. De tota manera, una important part de la població del país (més del 60%) es troba per sota del llindar de la pobresa. El jove guineà ha agafat el destí amb les mans i l’ha modelat a la seva voluntat. “Em falta un any per entrar a la universitat. Vull ser programador informàtic. Gràcies a ‘FutbolNet’ m’he integrat totalment en la societat italiana. Jugar amb ells m’ha servit per conèixer-los millor i per poder expressar-me sense dificultat”.

 

Guinea va ser un dels països assolats per l’epidèmia de l’Ebola del 2014 al costat de Libèria i Sierra Leone. “Sempre vaig tenir clar que el que jo volia era sortir de Guinea i estudiar. No he deixat mai de tenir dificultats, però també tinc somnis”. Gràcies a l’esport he après a tenir valors, a jugar en equip i a respectar els companys de joc”.